Hem reflexionat sobre els efectes de l’Ona sobre els seus membres. Sortim ara a l’altra cara del procés: a les causes. Ho farem d’una manera especial, a través d’un “joc” per al que necessite la vostra col•laboració. La idea és la següent: trobar quines són les condicions que fan possible l’èxit de l’Ona. Per “condicions” podem entendre tant trets de personalitat dels membres de l’Ona, com característiques del context familiar o social. Fins i tot, podem parlar de característiques de la nostra època considerada en general (context històric) o trets de la mateixa naturalesa humana. Es tracta d’esbrinar quins són els factors que faciliten que un individu es dissolga ràpida i voluntàriament en un moviment col•lectiu com el de l’Ona.
Però he dit que ho farem d’una manera especial, mitjançant un “joc”. El joc es diu “proposar i criticar”. Si anem a jugar, necessitem regles:
1.- Cadascuna de vosaltres ha de proposar una “causa” o “factor”.
2.- No tots els factors arribaran al retrat final. Hem de seleccionar. L’objectiu és acabar amb un conjunt de 4 o 5 causes (açò pot ser variable, dependrà en gran mesura de la vostra participació. Ara bé, la regla fonamental és que hem de seleccionar. Potser si proposeu 12 causes diferents, podrem definir un conjunt final de 7 causes).
3.- Com seleccionarem els factors? Ho fareu vosaltres, mitjançant una regla (recordeu, açò és un joc, s’han de respetar les regles!). La regla és la següent: cada causa que proposeu té, en principi, 12 punts. Qui crega que algun factor no és prou rellevant, que ho diga (i que ho justifique raonant-ho). Jo faré d’àrbitre: si considere que la crítica és vàlida, li llevaré un punt a aquest factor [aclaració super-important: el punt no li’l lleve a la persona que haja proposat el factor… :)]. Al final, ens quedarem amb els factors que tinguen la puntuació més alta.
4.- Així, la vostra participació haurà de ser doble: a) proposar un factor; b) criticar un factor que haja proposat alguna altra companya (descarte la possibilitat de que alguna qüestione el factor que ella mateixa haja proposat, seria realment estrany…). La crítica és lliure: vàries de vosaltres podeu criticar el mateix factor.
Sé que la primera part del joc vos resultarà molt fàcil i la segona molt difícil però no es talleu, no crec que ninguna de les vostres companyes s’agafe la crítica com una cosa personal. Sobretot, oblideu-vos de les connotacions negatives que té la paraula “crítica”. Penseu en la crítica com una forma de millorar les coses, no de negar-les o destruir-les. Precisament, la idea d’aquesta activitat és que el resultat final siga obra de totes (quant més exerciu la vostra capacitat crítica, més depurades seran les conclusions finals). De fet, el que comptarà serà el resultat final, no qui haja proposat cada factor que acabe en el retrat final. En aquesta activitat, compta el grup, no l’individu.
Però he dit que ho farem d’una manera especial, mitjançant un “joc”. El joc es diu “proposar i criticar”. Si anem a jugar, necessitem regles:
1.- Cadascuna de vosaltres ha de proposar una “causa” o “factor”.
2.- No tots els factors arribaran al retrat final. Hem de seleccionar. L’objectiu és acabar amb un conjunt de 4 o 5 causes (açò pot ser variable, dependrà en gran mesura de la vostra participació. Ara bé, la regla fonamental és que hem de seleccionar. Potser si proposeu 12 causes diferents, podrem definir un conjunt final de 7 causes).
3.- Com seleccionarem els factors? Ho fareu vosaltres, mitjançant una regla (recordeu, açò és un joc, s’han de respetar les regles!). La regla és la següent: cada causa que proposeu té, en principi, 12 punts. Qui crega que algun factor no és prou rellevant, que ho diga (i que ho justifique raonant-ho). Jo faré d’àrbitre: si considere que la crítica és vàlida, li llevaré un punt a aquest factor [aclaració super-important: el punt no li’l lleve a la persona que haja proposat el factor… :)]. Al final, ens quedarem amb els factors que tinguen la puntuació més alta.
4.- Així, la vostra participació haurà de ser doble: a) proposar un factor; b) criticar un factor que haja proposat alguna altra companya (descarte la possibilitat de que alguna qüestione el factor que ella mateixa haja proposat, seria realment estrany…). La crítica és lliure: vàries de vosaltres podeu criticar el mateix factor.
Sé que la primera part del joc vos resultarà molt fàcil i la segona molt difícil però no es talleu, no crec que ninguna de les vostres companyes s’agafe la crítica com una cosa personal. Sobretot, oblideu-vos de les connotacions negatives que té la paraula “crítica”. Penseu en la crítica com una forma de millorar les coses, no de negar-les o destruir-les. Precisament, la idea d’aquesta activitat és que el resultat final siga obra de totes (quant més exerciu la vostra capacitat crítica, més depurades seran les conclusions finals). De fet, el que comptarà serà el resultat final, no qui haja proposat cada factor que acabe en el retrat final. En aquesta activitat, compta el grup, no l’individu.
Algunes recomanacions:
- Pistes per a trobar “causes” o “factors”: he seleccionat algunes escenes de la pel•lícula que us poden ajudar. Les teniu al final. Aquestes escenes són només un punt de partida: per descomptat, podeu trobar idees en altres escenes que recordeu i que no siguen aquestes. També podeu trobar factors en exemples de la vida quotidiana que estiguen relacionats amb el que heu vist a la pel•lícula.
- Heu de tenir en compte que no hi ha cap personatge que acapare tots els trets del “membre ideal de l’Ona”. Cadascun dels personatges ens ofereix un aspecte parcial d’allò que ens fa a molts de nosaltres susceptibles de “caure” en un grup com el de l’Ona. Fins i tot, podeu utilitzar els personatges no-membres (Karo, Mona,…) com a contrast per a trobar factors. La seua diferència personal o de context us farà pensar perquè elles no cauen tan fàcilment.
- No espereu a que totes les companyes hagen fet la seua proposta. En el moment que vegeu algun punt feble en qualsevol factor proposat, digueu-ho.
Sobretot, recordeu sempre: estem fent un experiment, i tot experiment suposa assumir un risc. I assumir un risc implica atrevir-se: atreviu-vos a exercir la vostra capacitat crítica!
13 comentaris:
Bueno..empiezo yo....creo que un factor o, mejor dicho, una causa del movimiento de la ola es la presencia de un personaje como Tim. Una persona que tiene malas condiciones familiares o que no tiene amigos, aprovecha este nuevo sentimiento de estar en una comunidad y haría todo para que no tenga que perder este sentimineto o salir de este grupo. El problema de estos personas es que por éstas causas, como ya he dicho, hacen todo; también cosas que a la gente "normal" (quiero decir que tiene buenas condiciones familares, amigos, etc.) parece muy exagerado, raro o anormal. Un ejemplo es cuando Tim quiere poner el logo de la ola arriba encima de una obra, aunque los otros chicos presentes prefieren no hacerlo. Con estas exageraciones el límite de la consecución de la ola con cada vez se está poniendo más alto hasta que desaparece y entonces ya ha empezado la autocracia.
Lo dejo así puesto...también sabría unas otras causas, pero como sólo tengo que poner uno......
Quiero ver vuestros comentarios! ^^
Stefanie
Yo pienso que una causa es que siempre se juntaba más gente. Creo que tenian miedo de quedar marginados igual que Karo. Al principio ella era unos de ellos, pero cuando no se puso la camisa blanca se puede decir que casi todos se enfadaron con ella. Porque al principio, para ellos la camisa blanca solo significaba que todos son iguales. La gente que todavía no pertenecia a la ola veía que los que estan dentro de ese grupo se defienden unos a otros y a los que no están los ignoran o no les dejan hacer lo que ellos quieren.
En mi opinión no hay nada que criticar en lo que ha escrito Stefanie, porque creo que esa es la principal causa del éxito de la ola.
En aquesta activitat vaig a limitar-me a fer d’àrbitre de les vostres crítiques, així que resistiré l’impuls de comentar les entrades d’Stefanie i Elena...
El que sí que faré és anar apuntant a la nostra pisarra virtual les “causes” o “factors” que aneu proposant. Intentaré sintetitzar en una línia la vostra proposta [si alguna de vosaltres creu que no li faig justícia que ho diga, per favor. Jo també admet crítiques…:)].
De moment, la cosa va així:
1) Situació personal desarrelada (sentir-se sol/sola) [12 punts].
2) Por a ser marginat pels altres, una vegada s’ha format el grup [12 punts].
Ací em quede, amb la tisa a la mà, esperant les vostres propostes (i les vostres crítiques…).
Creo que lo que tuvo mucha importancia para el éxito de la Ola fue que se trataba de gente con pocas expectativas para su futuro (no muestran interés para las asignaturas, problemas sociales/familiares). La Ola supusó un proyecto en el que todos tenían que colaborar, es decir, tenían una meta.
No sé si me he explicado bien pero espero que lo hayais entendido.
De momento aun no tengo nada que criticar así que esperaré a los próximos comentarios.
Saludooos!
Jo, com a factor imprescindible que hi veig al moviment és una frase: "La unió fa la força". Pense que és un pilar molt fort per a tots. Al principi, quan són poca gent no tant, però a mesura que la resta hi veu que junts són més forts, van agregant-se al moviment fins convertir-se en un gran família que junts ho poden combratre tot.
Pense que per separat es veuen més vulnerables, inclús en els no-membres hi vegem aquesta reacció: Karo i l'altra xica (que ara no recorde com s'anomena) S'UNEIXEN PERQUÈ JUNTES SÓN MÉS FORTES.
Aquest comportament també el vegem en el dia a dia, un grup de gent major fa més respete que un grup menut. És el que diríem, "llei de vida".
Fins ací la meua opinió. Respecte a fer crítica a les altres dues opinions, ja deixaré un altre comentari: he de llegir-me'ls bé i tinc son. Anit va ser una nit llarga i s'espera d'igual manera, un cap de setmana llarg. Així que si em permeteu, vaig a seguir dormint! xD
Bon dia! Míriam
Hola Sabri, benvinguda de nou! Anote la teua proposta i la de l'endormiscada però compromesa Míriam [interrompre la son per a participar en una discussió filosòfica? Això és digne de menció, ho anotaré al diari del blog... :)] a continuació de les anteriors:
1) Situació personal desarrelada (sentir-se sol/sola) [12 punts].
2) Por a ser marginat pels altres, una vegada s’ha format el grup [12 punts].
3) Manca d'expectatives de futur [12 punts].
4) "La unió fa la força": vulnerabilitat com a individus [12 punts].
Espere que el matí del diumenge tinga pietat amb vosaltres, veig que esteu de cel·lebració post-exàmens... Quan les boires es dissipen, torneu a passar-se per ací: queden encara moltes propostes a fer, i no totes les que ja s'han fet són igual de consistents com a "causes" de la formació i èxit del moviment!
M'ha costat un poc pensar amb una altra caracterísitica que no haja estat dita.
Però em pareix prou important que tots els personatges que s'uneixen a l'Ona tenen poca personalitat.
A veure si enteneu el que vull dir. Em referisc a que la majoria d'ells s'uneixen al moviment perquè és el que fan els altres, no perquè realment pensen que volen i deuen fer-ho.
Les persones que es queden fora, com Karo i l'altra xica, són les úniques que s'atreveixen a dir el que pensen. Les que realment tenen una opinió respecte a tot el que està passant i l'expresen. Els altres simplement es dediquen a imitar. És el que diriem "ser ovelles d'un ramat".
M'esperaré a dir la meua crítica quan hi hagen més opinions ^^
Amb la teua proposta ja en tenim cinc, Alba:
1) Situació personal desarrelada (sentir-se sol/sola) [12 punts].
2) Por a ser marginat pels altres, una vegada s’ha format el grup [12 punts].
3) Manca d'expectatives de futur [12 punts].
4) "La unió fa la força": vulnerabilitat com a individus [12 punts].
5) Personalitat feble, manca de criteris propis [12 punts].
Encara es poden afegir moltes coses. Sé que podeu ser originals, penseu una miqueta… A veure si aconseguim arribar a 10 propostes diferents…
Anem a veure, que avui estic inspirada. Abans que res dir que espere que les meues crítiques no són en cap cas per a ofendre, són constructives i admeten més crítiques.
Comencem:
1) La presència d'una persona com Tim pot arribar a ser important, però no crucial per a què es desenvolupe el moviment. En açò vull dir que si Tim no existira, el moviment s'hauria produït d'igual manera. Pot ser no hauria existit el personatge de màxim defensor del moviment, però el moviment en si sí que hauria eixit endavant.
2)Respecte al factor que apunta Elena estic totalment d'acord. La gent tenim por a ser diferents perquè de ser així, quedaríem marginats. Per aquesta raó, tendim a ajuntar-nos amb altra gent i per als nostres protagonistes... quina millor manera de fer "pinya" que amb l'Ona?
3)El que apunta Sabri també és molt interessant. Ens menegem per metes i sense aquestes no sabem cap a on tirar ni que fer. Entonces tampoc tinc res a dir sobre això...
4)El que diu Alba ho vegem dia a dia en qualsevol lloc. Desgraciàdament, hi ha molta poca gent amb personalitat i si la té, la té amagada i en la pel·lícula ho vegem bastant reflexat.
En resum, que a l'únic factor que coixeja un poc és el de Stefanie però ja dic, és un punt de vista i una manera d'opinar, no té perquè ser la més correcta!
Que passeu bon dimarts! :)
Míriam.
Bé, amb tot el que han proposat les meues companyes em resulta un poc difícil trobar causes almenys igual d'importants.
Però, pense que es destacable "la insatisfacció que senten amb les seves vides" els membres de l'Ona. És a dir, la necessitat de canvis, de noves expectatives o iniciatives, de voler ser el que no són, de no sentir-se bé amb ells mateixos....
Per una banda ho podem veure amb força en el cas de Tim, on m'arriscaria a dir que "odia" la seva vida, no se sent bé amb el que fa perquè no té un reconeixement social i la seva persona necessita això. No està satisfet ni amb ell ni amb la seva vida, necessita de canvis que trastoquen la realitat que tan crua és per a ell.
Per exemple, en el cas de Marcos, en eixe breu període d'iniciació de l'Ona està patint un descontrol en la seva vida (per una banda per Karo que l'atabala amb la idea de viure junts, l'equip que no funciona, i pel fet que sa mare porte eixa vida que el defrauda) i un "canvi d'aires", de noves coses amb que tindre entretingut el cap i no pensar amb els problemes personals que l'atordeixen, no li ve gens malament. Allí almenys se sentirà especial per a la resta de membres.
Espere haver-me explicat mínimament bé.
Respecte a les causes que han proposat les meves companyes:
L'única cosa que he de dir al igual que Míriam, és que pense que l'Ona hauria continuat el seu camí sense Tim, cosa que no descarta que el fanatisme siga un gran impuls en tot moviment, però pense que no és imprescindible. Ja que tots junts, amb un petit gra d'arena cadascú poden aconseguir quasi tot el que es proposen.
I, per una altra banda, en quan a lo de les metes pense que en part és veritat i es dona en prou casos. Però, al meu parer els personatges poden tenir metes i no ser realment el que volen fer en un futur. En això vull dir que ací entra "la personalitat": pots tenir idees de futur però que no siguen fruit dels teus desitjos, sinó de influencia de pares que volen que fages allò, mestres, amics... i per tant, que no et satisfaça la idea de portar eixes metes a terme.
Trobe que me enrotllat un poc. Espere impacient les vostres crítiques.
Anem a pams. Primer, apunte a la nostra pisarra la contribució de Lídia (per cert, molt ben argumentada amb exemples de la pel•lícula):
1) Situació personal desarrelada (sentir-se sol/sola) [12 punts].
2) Por a ser marginat pels altres, una vegada s’ha format el grup [12 punts].
3) Manca d'expectatives de futur [12 punts].
4) "La unió fa la força": vulnerabilitat com a individus [12 punts].
5) Personalitat feble, manca de criteris propis [12 punts].
6) Insatisfacció amb la vida que es té [12 punts].
Segon, ja em toca fer d’àrbitre de les vostres crítiques (Míriam i Lídia: gràcies per atrevir-vos a obrir el torn de les crítiques, sé que no és fàcil). M’he de mullar, doncs. Tant Míriam com Lídia heu criticat la rellevància de la “causa” 1. Estic d’acord amb vosaltres que, si Tim no existira, el moviment s’haguera format igualment. Ara bé, també crec que la proposta d’Stefanie va mes enllà del personatge de Tim en si mateix. Tim és l’exemple extrem d’una condició que es repeteix amb major o menor insistència en el conjunt de membres de l’Ona: la pobresa de les seues relacions personals. O bé no tenen amics (com en el cas de Tim), o bé tenen una situació familiar desestructurada (com en el cas de Marco). Aquest sentiment d’estar sol és una de les causes que motiven que un individu es submergesca en l’Ona: acollint-lo en un grup que el reconeix, l’Ona el “cura” d’aquest sentiment.
Aquesta és almenys la meua interpretació (Stefanie: pots intentar defensar tu mateixa la idea que vas proposar), i per això no li llevaré cap punt a la “causa” 1 (a no ser que pugueu convéncer-me del contrari… Podeu contestar a la meua crítica de les vostres crítiques…).
Què penseu les altres? No trobeu cap punt feble en les altres “causes”? Us donaré una pista: personalment, estic convençut que tots els factors que heu proposat contribueixen d’una manera o altra a l’èxit de l’Ona. Ara bé, crec que no tots són igual de rellevants per a explicar per què una persona sacrifica la seua individualitat per a formar part d’un grup així. Per què? Perquè algunes de les coses que heu dit també s’apliquen a les no-membres de l’Ona (Karo, Mona,…) i, tanmateix, elles resisteixen. Es neguen a formar part del moviment. Per tant, aquestes causes (malgrat ser causes) no són tan “fortes”. Són més fortes les causes que són aplicables exclusivament als membres de l’Ona. Penseu-ho. A veure si amb aquesta “pista” s’animeu a formular més crítiques. Míriam i Lídia ja ho han fet, ara és el vostre torn…
P.D. Per a aquelles que encara no heu participat, encara acceptem més propostes. Anirem alternant les vostres noves propostes amb les crítiques que es vagen fent.
Acabeu de passar un bon dia!
Perdó per la tardança però he tingut l'ordinador trencat tota la setmana .Em resulta molt difícil trobar una altra causa que no s'haja esmentat anteriorment per tant he agarrat un poc de l'essència d'un factor que a nombrat una de les meues companyes i que pense que és la principal.
Pense que el que va fer en primera instancia que molta gent s'unira al grup , va ser guiada per la curiositat de seguir l'experiment que el professor els estava fent, ja que jo m'incluisc en el fet que si el meu professor m'ho proposara jo seguiria l'experiment .
Crec que tots necessitem pertànyer a un grup, ja que per natura la gran majoria dels éssers humans som éssers socials i en aquest cas el grup era la classe , ja que com bé diu el professor sols amb la forma de vestir que tens ja formes part d'un . Tots necessitem pertànyer però cadascú el necessita , el té o el busca amb una finalitat diferent . En aquest cas els factors són un cúmul de les causes que han proposat les meues companyes, per exemple Tim ,és un marginat social, viu una despreocupació familiar , i necessita unir-se a aquest grup per sentir-se un més , per sentir-se més ple amb la seua vida
En resum , pense que el punt que fa que unes persones seguisquen en davant i i les altres no i que fa possible l'èxit de l'ona , per lo tant característica que comparteixen els membres que recolzen aquest grup i no les altres dos xiques, és que tots coincideixen en que tenen una insatisfacció personal gran .
A parer meu ninguna persona en el món té una vida plena , ja que pense que sempre hi ha coses que ens agradaria no haver fet o que ens agradaria tindre però no ho podem remeiar, el que passa és que unes persones com Caro és troben felices i s'accepten tal i com estan i per això prioritzen els seus principis i les seues llibertats front a formar part d'un grup com l'ona que les manca d'aquestes. Ella no té un grup perquè intente millorar la seua vida sinó mes bé d'afinitat ,per trobar persones amb uns objectius comuns.
En el cas dels membres de l'ona no tenen una acceptació pròpia i necessiten algun tub d'escapament per a la seua vida monòtona i insatisfactòria , sentir que no es diferencien dels altres, i deixar de banda els problemes i sentir-se millor amb un mateix .
Ja pensava que ens havies abandonat, Rosa! M’alegra saber que el motiu del teu silenci era només un problema informàtic. Encara que, com tu mateixa dius, no assenyales cap causa o factor que no s’haja dit ja d’una manera o altra, fas una reflexió que toca molts punts i que serveix per a recapitular una mica tot el que ha donat de si aquesta segona activitat.
Tot i això, tirant d’un dels fils del teu comentari crec que es pot extreure un seté factor que complementa la proposta que va fer Lídia. La nostra pisarra quedaria finalment així:
1) Situació personal desarrelada (sentir-se sol/sola).
2) Por a ser marginat pels altres, una vegada s’ha format el grup.
3) Manca d'expectatives de futur.
4) "La unió fa la força": vulnerabilitat com a individus.
5) Personalitat feble, manca de criteris propis.
6) Insatisfacció amb la vida que es té.
7) Incapacitat d’acceptar-se un mateix.
M’haguera agradat que més de vosaltres s’haguéreu animat a fer reflexions crítiques sobre les propostes de les vostres companyes, però també sóc conscient de la dificultat. La veritat és que totes les propostes que heu fet van ben encaminades, cal ser una mica "meticulós" per a trobar punts febles. Potser jo ho sóc i trobe 2 causes que almenys donen peu a la discussió (no us diré quines...). Però bé, anem a donar-ho per bo (no crec que tinga massa sentit continuar allargant l'activitat).
M'estime més passar a una cosa nova, que crec que us despertarà més la curiositat... De seguida torne a estar amb vosaltres…
Publica un comentari a l'entrada