“Siempre se podrá vincular amorosamente entre sí a mayor número de hombres, con la condición de que sobren otros en quienes descargar los golpes”. Aquesta afirmació de Freud té molt a veure amb el que passa en l’Ona: en la primera activitat, moltes de vosaltres vau destacar com el fort sentiment de pertinença que es generava dins del grup venia acompanyat d’una forta hostilitat cap a la gent que no en formava part (els “enemics”). Sembla que, a banda d’un líder autoritari, l’Ona necessita d’enemics per a enfortir la seua identitat com a grup. Trobem un símbol d’aquesta dinàmica en aquesta curta escena de la pel•lícula:
Però, la qüestió que anem a plantejar-nos avui és una altra: necessita l’Ona d’una ideologia per constituir-se com a grup?
No respongueu encara. Vull que penseu sobre aquesta qüestió a partir d’un vídeo i d’un text. El vídeo ens fa espectadors (una vegada més) d’un experiment psicològic inquietant:
Experiment de Jane Elliot: una classe dividida
El text ens fa partícips (una vegada més) de l’absurd que sovint acompanya les tragèdies humanes:
“En la litera contigua, apoyado contra la pared y en uniforme de combate, hay un hombre macizo, de buena presencia y mediana edad, ojos de un brillo salvaje y un bigote espeso, con estilo. Con una ingenuidad algo falsa, me atrevo a confesarle que no veo en qué se distinguen los serbios de los croatas. “¿Por qué se creen ustedes tan distintos?”. Me mira con desdén mientras se saca una cajetilla de la chaqueta caqui. “¿Lo ve?, son cigarrillos serbios. Allí”, dice señalando la ventana, “fuman cigarrillos croatas”.”
[Michael Ignatieff, El honor del guerrero. Guerra étnica y conciencia moderna]
No us venen al cap moltes preguntes després de veure el vídeo i llegir el text? Això és precisament el que us demane avui: preguntes. Però no me les feu a mi, m’agradaria que us les féreu entre vosaltres. La proposta és que cadascuna de vosaltres li plantege una pregunta a una companya (i que, a la vegada, responga una pregunta d’una altra companya). Aquests són els emparellaments:
Alba li pregunta a Elena
Elena li pregunta a Míriam
Míriam li pregunta a Rosa
Rosa li pregunta a Stefanie
Stefanie li pregunta a Lídia
Lídia li pregunta a Alba
Sigueu imaginatives amb les vostres preguntes, podeu apuntar en diferents direccions: us podeu centrar en la pel·lícula de l’Ona, en el vídeo de l’experiment de Jane Elliot o en el text d'Ignatieff. També podeu apuntar a relacions que trobeu entre alguns d'aquests "objectes". Podeu anar fins i tot més enllà i establir relacions amb fenòmens històrics o de la vida quotidiana. L’únic requisit és que les preguntes estiguen centrades en el nostre tema d’avui: la importància real que tenen les ideologies en la constitució de grups “tancats”.
Ara s’adonareu que potser és més fàcil donar respostes que fer preguntes!
21 comentaris:
Para Lídia:
En ambos videos el líder es una persona relacionada de una manera especial con el grupo. Es su profesor. Es una persona que tiene lo suficiente de autoridad para poder mandar a los alumnos cosas y lo suficiente familiar con los alumnos para que ellos confian en tal persona. Ahora la pregunta:
¿Crees que se podría hacer el mismo experimento con otros "tipos de líderes"?
El texto de Ignatieff no he entendido, o mejor dicho, no he logrado entender lo que quiere decirnos...
Añado a la pregunta:... si crees que sí, da un ejemplo, por favor.
En el text, el que diferencia a un serbi d'un croata és el tipus de cigarrets que fumen, i aquesta diferència ha provocat inclús gran guerra (sempre segons el text).
Ara la pregunta:
Creus que moltes de les distincions que hi fem entre unes persones a altres són tan mínimes? Per què? Posa exemples.
Així m'agrada, que lluiteu contra la "siesta" del diumenge... Confesse públicament que a mi m'ha vençut... :)
Ara seriosament, gràcies per continuar amb l'interès que esteu demostrant, no és cosa habitual avui en dia.
Un apunt només, Stefanie: com t'acabe de comentar per correu, la pregunta que has fet està ben plantejada però crec que t'has allunyat una mica del tema que us propose (la importància real que tenen lesideologies en la constitució de grups “tancats”. Aplicat a la pel·lícula la qüestió seria: necessita l’Ona d’una ideologia per constituir-se com a grup?). No és necessari que la teua pregunta estiga relacionada amb la pel·lícula, però sí amb el tema que us propose. Pensa-ho (i demana'm qualsevol aclaració que necessites).
Acabeu de passar un bon diumenge!
Aquest matí m'he despertat amb un neguit que no acabava d'identificar. Mentre mirava la cafetera a la cuina, me n'he adonat de sobte: si tornara a tenir 17 anys (cosa que no desitje per res del món) i no haguera estudiat encara filosofia, entendria el propòsit d'aquesta entrada del blog? Açò és una manera de dir que crec que aquesta vegada m'he quedat curt d'explicacions. Al tornar a llegir els vostres comentaris del diumenge, la cosa estava clara: Stefanie no havia entés el propòsit del text d'Ignatieff i jo no acabava d'entendre la pregunta de Míriam. En definitiva, una sensació de malentés flotava en l'aire...
L'economia explicativa del blog té un sentit, que sigue vosaltres les que cultiveu els vostres propis pensaments. Però potser en aquest cas us ha faltat una mica de terra on plantar-los... :)
Algunes aclaracions: us he dit que el tema al voltant del qual han de girar les vostres preguntes és "la importància real que tenen les ideologies en la constitució de grups tancats".
Com a "grup tancat" entenc tota forma de grup que basa la seua identitat en l'exclusió d'altres grups. És a dir, que necessita un enemic a qui enfrontar-se per a mantenir-se com a grup. Un exemple molt clar seria qualsevol forma de racisme.
Habitualment pensem que la ideologia d'un grup(el conjunt d'idees que comparteix) és el factor que li dóna cohesió. La idea seria que jo entre a formar part d'un grup perquè "pense" com els seus membres. Confirmen aquesta idea els tres "objectes" que us he proposat (la pel·lícula de l'Ona, l'experiment de Jane Elliot i el text d'Ignatieff)?
Més: la ideologia d'un grup incorpora elements que defineixen com ha de ser un membre del grup (i com es diferència clarament dels membres d'altres grups). Tenen les ideologies una base real? Estan basades en diferències reals o creades?
No es tracta de que respongueu a aquestes preguntes directament, sinó de que us ajuden a orientar les vostres preguntes (espere que no us hagen desorientat més encara...).
De totes les maneres que conec de despertar-se un dilluns, potser aquesta no és la millor, però uno no tria la manera de despertar-se...
P.D. El text d'Ignatieff és pura ironia, heu de llegir entre línies...
Vaig a intentar-ho jo... :S a veure,
Alba, consideres la ideologia d'un grup tancat sempre com alguna cosa molt rellevant o per contra, sols per tenir una simple "excusa" per anar en contra dels enemics?
Amb això vull dir si dins d'un grup tancat, les idees per les quals s'uneixen les persones són la base i fonament irreemplaçable. O, si per contra, es un mínim aspecte que els uneix a tots per tal de poder enfrontar-se amb l'enemic (que no comparteix la mateixa ideologia).
Una pregunta para Miriam.
En la película de Jane Elliot se pelearon dos chicos. Un chico de la ideología de los ojos azules y uno de la ideología de los ojos marrones.
¿Por qué crees que se creó el conflicto entre los dos?
Espero que esta pregunta esta relacionada con el tema.
No , ara mateixa pense que en general ja no fem distincions tan mínimes , el comerç , la comunicació està molt mundialitzà , tots necessitem de tots i de segur que no hi ha ningú que no porte algun producte o accessori que s’haja importat d’algun altre país, . En quan a les relacions entre persones pense que moltes voltes si que es fan distincions sinò tan mínimes , distincions per coses sense major grau d’importància per pertenèixer a un grup amb una cultura pròpia com els “musulmans “per exemple .Nosaltres mateixos els marginem sols per ser així , pertànyer a una altra cultura, vestir diferent (tot i que tots no ho fan )i els taxem de bruts …i per lo tant no volem ajuntar-nos amb ells . Això ho dic més bé per a les persones racistes que hui en dia no hi ha poques ,no tantes com abans però tot i així massa .
No sé si m’hauré expressat correctament però no se m’ocurria altra cosa , ja que al principi no ho cabava de captar . Si no acabes d’entendre alguna cosa o trobes que no m’he expressat correctament m’ho dius i a veure si ho puc millorar
Bueno allà va la pregunta cap a Estefanie ; Creus que nosaltres ens comportem de manera etnocèntrica amb les altres cultures ?si la teva resposta és afirmativa , perquè creus que això ocurreix ?
Et faig una xicoteta ajuda perquè segurament no sabràs que és visió etnocèntrica i la veritat jo fins aquest matí tampoc ja que ens ho ha explicat la professora i he trobat convenient posar-ho . En fí la visió etnocèntrica , és aquella que vol convertir una cultura en el centre de les altres.Tindre la creencia de que les nostres pautes de conducta són sempre naturals, bones , i que els extranys són els altres, per el fet d’actuar diferent, discrivint-los de salvatges, inhumans etc.
Espere que t’haja quedat clar sino sempre pots consultar-me i intentaré explicar-t’ho millor .
Jordi, ara entens la pregunta? No havia pogut posar cap comentari abans perquè he estat un poc atordida amb feina, però aquest matí li he explicat la pregunta a Rosa i era això a lo que em referia, el motiu pel qual pensem que unes altres persones són "enemics" i creem el nostre propi grup per a "defendre'ns", sent aquesta distinció mínima, cultural, ja que naturalment (d'una perspectiva biològica) som pràcticament iguals. Espere que amb la resposta que ha donat Rosa (molt encertada, per cert) i amb aquesta xicoteta aclaració, la meua pregunta ja et quede clara! (Si tingueres algin dubte més, dis-m'ho)
Ara la meua resposta a Elena:
Pense que el conflicte va ser creat en el moment en què la professora va dir: "los chicos de ojos marrones son tontos". Arràn d'aquesta afirmació, els xiquets ja s'agafen el dir "chico de ojos marrones" com a un insult i quan se'ls diu eixa frase reaccionen igual com quan se'ls diu clarament "eres tonto". Així i tot, no pense que realment siguen dues ideologies diferents, sinó dos grups:
Grup1, el que té el 'poder'. Són els xiquets d'ulls blaus.
Grup2, l'enemic. Són els xiquets d'ulls marrons.
En tot cas, pense que la ideologia seria més bé "s'ha de tenir els ulls blaus per a poder accedir al poder."
Espere haver-me expressat bé, he intentat desenvolupar al màxim la meua resposta.
Bon dimarts a totes! i a tu també Jordi, no penses que t'estic excloent del grup ;)
Veig que la cosa s’ha animat, sembla que us ha picat la curiositat açò de fer preguntes…
Lídia, Elena i Rosa, cap objecció a les vostres preguntes, em semblen pertinents.
Anem ara a la “polèmica” pregunta de Míriam… :)
Pel comentari que fas, ara ja sé per on vas, i no és una mala direcció, tot al contrari: has apuntat a un concepte molt important en Freud i que Ignatieff desenvolupa en el llibre que he citat (sí, així com sona. Més endavant, quan s’hagen fet totes les preguntes i respostes, explicaré quin és aquest concepte. Si ho faig ara, no tindrà gràcia, encara queden moltes coses per dir...). El problema el veig en la formulació de la teua pregunta: ara que sé per on vas, estic més convençut que no està ben formulada. Crec que saps perfectament el que vols preguntar, però també crec que no ho has expressat bé al fer la pregunta. Dona-li alguna volta més i torna-la a formular de manera que s’entenga millor el que preguntes.
Potser per això la resposta que ha donat Rosa em desorienta també una mica. M’explique, Rosa: es com si estigueres contestant “No” i “Sí” a la vegada… Primer dius “pense que en general ja no fem distincions tan mínimes” i una mica més endavant dius “En quant a les relacions entre persones […] sí que es fan […] distincions per coses sense major grau d’importància per pertenèixer a un grup”. Llegint tota la teua resposta, em fa la impressió que estàs més pel “Sí” que pel “No”, però m’agradaria que m’ho aclarires…
I l’última cosa… Aquesta vegada sobre la resposta de Míriam a la pregunta d’Elena: crec que no ha quedat massa clara en la teua resposta quina relació hi ha entre les ideologies i els grups. En el cas de l’experiment de Jane Elliot, pot haver grup sense ideologia? Pot existir l’ideologia sense el grup? Atenció que les dues preguntes són complementàries, però diferents…
Ànim que ja estem a dimecres!
P.D. Stefanie, queda pendent que tornes a plantejar una pregunta que estiga més relacionada amb el tema de les ideologies i els grups. Almenys Lídia i jo l'esperem amb interès... ;)
Jordi, torne a intentar-ho! A veure si ara ho aconseguisc:
Creus que moltes de les distincions que hi fem entre unes persones a altres per tal de pertànyer a un grup són tan mínimes com en el text? Per què? Posa exemples.
Respecte a la meua resposta pense que el que forma el grup és la ideologia però no el grup forma la ideologia. Vull dir, que els grups de xiquets es formen arràn de l'ideologia "s'ha de tenir els ulls blaus per a poder accedir al poder." Però així mateix, podria existir dita ideologia i que els xiquets la passaren per alt, seguint acceptant-se els uns als altres tal i com són.
Espere que ara ho hages entés un poc millor. Si tens algun dubte més, dis-me-ho!
Míriam.
Primer que tot respondré a Lidia:
Crec que és relatiu. O siga, que per a certes persones és molt important, mentre que per a altres és una simple excusa.
Hi ha persones que s'uneixen al grup perquè realment estan d'acord amb la "ideologia" que el caracteritza. Normalment aquestes persones són les promotores, o inclús les que difundeixen aquestes idees.
Però també hi ha altres que utilitzen la ideologia com una excusa per diverses raons. O bé per aconseguir poder, per estar dins d'un grup, per no sentir-se culpables quan "ataquen" als seus enemics (ja que és la ideologia els discrimina), etc...
Desgraciadament el segon grup és el que més abunda; ja que la majoria de persones que s'uneixen a un grup ho fa simplement perquè molts ho fan o per les ventajes que presenta. Quan més temps porten dins del grup, estaran cada vegada més acostumats a la seua ideologia fins al punt de pensar que la segueixen, però en realitat mai s'hauran parat una estona a reflexionar i dir: estic d'acord, jo també he arribat a les mateixes conclusions que la gent del grup i per tant, m'unisc a ells.
I ara, la meua pregunta per a Elena:
Creus que tindre una ideologia sempre implica tindre alguns enemics?
Yo no creo que siempre cuando hay una ideología implica enemigos. En las películas que hemos visto habían enemigos, pero eso no quiere decir de que siempre los habrán cuando hay una ideología. Si lo he entendido bien la fe católica y la evangélica también son ideologías y hay un convivir sin enemigos.
Pero una ideología como en la ola o en el experimento casi siempre implica enmigos, porque algunos tendrán envidia a los que están dentro del grupo y otros no estaran de acuerdo con lo que hacen.
A veure si aquesta vegada m'explique millor.
Sí, pense que nosaltres ( i amb això no incluisc a totes les persones dins del mateix sac) excloem a les persones per coses tan mínimes com les del text , com per exemple per portar un mocador al cap ( com les marroquines) , per tindre la pell d'un altre color , etc . està clar que no es poden comparar amb un paquet de tabac però segueixen sent mínimes .
Un exemple que he viscut , és que ma mare treballant a la pescateria on treballa una dona del Sàhara li va demanar que el peix que sobrara si li'l podia donar, ja que tenia 4 fills que alimentar i el seu home estava parat sense treball. A més a més , li va especificar a ma mare amb paraules textuals --( yo soy saharaui no soy marroquina ... ) . Per lo tant si ha fet aquesta aclaració en part és perquè sap que moltes vegades sols per ser marroquina en aquest cas , ja et tanquen les portes, i no vol que aixó li passe ,no vol que la confundeixen amb una d'elles.
Per lo tant clar cas de racisme que es veu dia rere dia per xicotetes coses com portar un mocador al cap , pintar-se les mans etc
Hola a todos!
Aquí tu respuesta, Rosa:
Es afirmativa. Creo que nosotros nos comportamos de manera etnocéntrica con las otras culturas.
Mi explicación: En nuestro mundo existen muchas diferentes culturas. Cada una tiene unos carácteres más o menos parecidos a las otras y esto ya es toda la causa. Decidimos sobre otras culturas por vuestra manera de ser y lo que es un faxctor muy importante: las comparamos con nosotros y nuestra cultura. Si hacen una cosa diferente, si tienen un Dios diferente, si tienen una diferente sociedad o son diferentes en la óptica (p.ej.: color de piel) nos parece extrano. Algo que no es lo mismo que somos nosotros. Nos puede dar miedo o nos puede provocar curiosidad. Lo que cuenta, creo yo, que es muy importante no decidir sobre las personas solo por su manera diferente de vivir. hay que aceptar su estilo, sus tradiciones, su sociedad si no nos influye de una manera peligrosa o molestable.
Sin embargo, hay mucha gente que no piensa así y que hace exactamente el contrario de lo que yo acabo de plantear. Dice que "si esto no es como nosotros, no lo queremos..." y esto se puede exteander (ahora me doy cuenta!) a una forma de "grupo tancado".
Vamos, ejemplos suficientes tenemos en la ola: "Si no llevas camiseta blanca,no te dejamos entrar!" Simplemente se muestra de una manera menos extendida, quiero decir que esta forma de etnocentrismo sólo se refiere a la ropa y no a diferentes culuturas. Ya vemos que hay entonces diferentes niveles de etnocentrismo...
Bien, espero que es más o menos la respuesta que te esperabas, Rosa! ^^
Vale, Lídia...lo siento que te he hecho esperar tanto tiempo.
Quiero intentarlo otra vez...
Mi pregunta (aunque sea rara...;))es: ¿Cómo relacionarías la palabra "Prejuicio" con "Ideología"?
Estoy esperando con curiosidad vuestras reacciones ^^
Esto… guau… Sembla que s’heu posat totes d’acord per acabar l’activitat en un dia! Quin dijous més productiu!
Comente algunes coses de tot el que heu dit…
Míriam i Rosa: ara molt millor, tant la pregunta com la resposta (també l’aclaració de la resposta a la pregunta d'Elena, Míriam). Rosa, el cas que planteges de la dona sahrauí és molt interessant, mostra fins a quin punt necessitem d’etiquetes per a catalogar a les persones, i com aquestes “etiquetes” funcionen a diferents nivells. M’explique: donat el llarg conflicte que pateixen els sahrauins amb els marroquins, aquests dos col•lectius es consideren recíprocament com a enemics. Això implica, evidentment, una forta visió negativa dels uns als altres. Aquesta dona ha interioritzat aquesta distinció i li sembla una qüestió fonamental. Extrapolant-ho a l’experiment de Jane Elliot, és com si diguera: “Fixa’t en el color dels meus ulls. Són blaus, no foscos”.
Però és interessant veure com aquesta distinció, tan important per a ella, li pot resultar totalment irrellevant a una persona aliena al conflicte. Per a molta gent, sahrauins i marroquins són exactament iguals, formen part d’un bloc homogeni del que poden penjar l’etiqueta de “moros”. Aquesta etiqueta els permet dir “veig que ets moro” i com que “ets moro” ja “sé” que et comportaràs “així, així i així”.
Alba: la distinció que has fet entre “creadors” i “seguidors” d’ideologies és un bon punt. De fet permetria vincular la qüestió de les ideologies i els grups a la qüestió de l’autoritat, que ja hem tractat. En aquest cas, l’autoritat seria la “creadora” de la ideologia i els “seguidors” els que l’adoptarien irreflexivament. Precisament perquè la ideologia “emana” de l’autoritat (amb tot el que això implica, com ja hem vist), els “seguidors” accepten la ideologia irreflexivament.
Elena: vaig a ser una mica polèmic. En aquest cas, no estic d’acord amb la teua resposta a la pregunta d’Alba. Crec que el mateix exemple que poses es torna en contra de la teua posició. M’explique: planteges que la fe catòlica i la fe evangèlica conviuen harmònicament. Aquesta convivència pacífica és només aparent: pensa en el mateix concepte d’heretgia, concepte “inventat” per l’església catòlica. Què vol dir “ets un heretge”? Simplificant-ho molt, que professes una fe cristiana que atempta contra el dogma catòlic i, per tant, una fe “enemiga”… Molta gent va morir en guerres de religió entre cristians amb diferents creences, especialment entre els segles XIII i XVII… Pensa-ho.
Se m'acaba l'espai i encara no ho dit tot... Continue en un altre comentari...
I, finalment, Stefanie: ara sí. La teua nova pregunta no és “rara” en absolut, en tot cas jo diria que està enverinada ;)… Pel que fa a la teua resposta a la pregunta de Rosa, m’ha cridat l’atenció la idea que suggereixes dels diferents nivells d’etnocentrisme i la comparació amb l’Ona (molt ben portada). La veritat és que el tema de l’etnocentrisme és un problema difícil: potser és impossible no ser etnocentristes. La nostra cultura forma part de nosaltres mateixos, és com els nostres propis ulls: la necessitem per a mirar el món al nostre voltant. Si això és així, és inevitable comparar les altres cultures amb la nostra, al cap i a la fi és el nostre punt de referència. La qüestió és: com hem de fer aquestes comparacions culturals? Podem fer-les des d’un punt de vista “tancat” (la meua cultura representa els valors humans, tot allò diferent és una desviació o degeneració de la humanitat “autèntica”), o des d’un punt de vista “obert” (la meua cultura és només una cultura entre altres; la humanitat no és patrimoni exclusiu de cap cultura, sinò la superposició complexa de totes les cultures). Ara bé, la postura “oberta” no deixa de plantejar problemes: com criticar conductes “clarament immorals” en altres cultures si no tenim un punt de referència últim? O potser sí que el tenim?
S’atreviu a pensar aquest problema “incòmode”? No em digueu que no us he “picat”, que no m’ho crec… Què penseu, de tot açò? Estic segur que teniu les vostres pròpies idees al respecte...
Acabeu de passar un bon cap de setmana!
P.D. Lídia, només quedes tu per a tancar el cercle de les preguntes i respostes… Stefanie t’ha llençat tot un repte…
Yo creo que aunque nuestras culturas a veces son muy diferentes, hay unas normas generales. Claro que no cuentan para todas, pero como vemos en Europa, por ejemplo, existen unas normas a las cuales todos tienen que seguir. No conozco muy bien estas normes y por eso prefiero no dar ningun ejemplo, pero estoy seguro de que existen.
Entonces el problema está en que no todas las culturas o todos los paises quieren participar en "nuestro grupo", porque no quieren adoptar estas dichas reglas. Supongo que esta idea solo es una idea general y que el tema es mucho más complicado, causado por la cantidad de diferentes culturas y las diferentes circunstancias.
Espero que un día tendremos un mundo arreglado y que todos tienen los mismos derechos, pero en verdad....no creo que es posible.
Vaig a tractar de no fer-me un embolic, anem a veure:
Tractant a la ideologia com un conjunt d’idees fonamentals que caracteritzen el pensament d’una persona, grup o època; i als prejudicis com a les opinions prèvies i tenaces, generalment desfavorables, en quant a alguna cosa que no es coneix bé; pense que aquestos dos temes (prejudicis i ideologia) estan força lligats.
Alguns psicòlegs sostenen, i l'argument em sembla convincent, que per a no haver de pensar tot des del principi cada vegada que encarem la diversitat d'episodis i incerteses de la vida, els humans acudim al nostre patrimoni de prejudicis. Després de tot, ells ens estalvien temps i energia. En ocasions cal reexaminar les nostres concepcions prefabricades, especialment aquelles que ens han conduït a fracassos repetits.
Una part considerable de tot el que fem requereix i pot explicar-se per les creences, concepcions, prejudicis, certa ideologia, cert estat de la ment. Les idees tenen poder, penetren fins als últims plecs del cervell, duen als éssers humans a actuar, i els presten les justificacions que les seves accions necessiten.
Les ideologies sovint cobren vida pròpia, fins al punt que la seva relació amb les condicions que van poder haver-li donat origen a un conflicte es torna difusa i de vegades es desdibuixa per complet.
Les idees solen ser molt tossudes i els prejudicis tenaços. Per exemple: el fet que una persona decidisca ser de l'equip de futbol del Barça (ideologia) generalment duu prefixat ja que aquesta persona també és antimadridista (prejudici), encara que en la majoria dels casos siguen conceptes infundats.
Els prejudicis religiosos constituïxen una forma addicional de visió subjectiva de la societat i una de les formes que adopta el etnocentrisme (sobrevaloració de la cultura personal).
Un exemple d'aquests prejudicis religiosos ho hem pogut observar en els conflictes entre Irlanda i Gran Bretanya, on la lluita política i ideològica adquireix la forma d'una diferència religiosa.
Amb tot això vull dir que el fet que qualsevol ideologia estiga lligada a certs prejudicis té com a conseqüència que els grup de persones amb la mateixa ideologia adopten una actitud tancada front a la resta de món, de cultura, de ideologia. Aquest fet fa que “ens perdem” moltes coses de les altre ideologies restants a la nostra que en realitat seria interessant conèixer-les, només pel simple fet de tenir certs prejudicis.
Continuant amb l’exemple:
Ser del Barça implica no portar-se bé amb els madridistes, no acudir als llocs on ells ho fagen, no gaudir d’un partit on ells juguen bé i guanyen, es a dir, els prejudicis de la ideologia impliquen rebutjar moltes coses que no tenen perquè ser roïnes només per ser d’altres ideologies diferents a la d’u mateix.
Per concloure, al meu parer em sembla que tota ideologia té base on resten els prejudicis que la caracteritzen. Una ideologia implica uns prejudicis que han de tenir o adquirir els membres que la formen.
Aquest és el problema, Stefanie: si podem trobar unes normes «mínimes» que siguen compartides per tota cultura humana… Però preferisc no continuar per aquest camí i deixar-ho ací, és un tema complex i podria ser perfectament matèria de discussió per a tot un altre blog. Si tan sols he aconseguit que us quedeu mínimament amb la pregunta al vostre cap ja em done per satisfet…
Lídia: m’ha cridat l’atenció la teua resposta, l’has argumentada bé, utilitzant exemples quotidians. Tan sols m’agradaria comentar una cosa sobre la habitual visió negativa que tenim sobre els prejudicis (el nostre prejudici sobre els prejudicis…). Com tu dius, els prejudicis són necessaris per a la comprensió quotidiana, però no sempre han de ser negatius, poden haver prejudicis «positius». M’explique: jo puc tenir una «idea prèvia» sobre alguna cosa que no m’inste a atacar-la o a rebutjar-la, sinó potser a conèixer-la millor. Per exemple: puc tenir una idea prèvia de què és la filosofia sense haver estudiat mai filosofia, i potser aquesta idea em presenta la filosofia com una cosa atractiva, a la que paga la pena dedicar-li una mica del meu temps… :) El fet que el «prejudici» siga una «idea preconcebuda» no vol dir que sempre siga «negatiu» o «completament fals».
Em queda pendent una cosa que us vaig prometre: explicar-vos breument la idea de Freud que Ignatieff desenvolupa al seu llibre i que Míriam va apuntar sense conèixer-la (imagine!). Míriam deia “creem el nostre propi grup per a "defendre'ns", sent aquesta distinció mínima, cultural, ja que naturalment (d'una perspectiva biològica) som pràcticament iguals”. En Freud, aquesta idea s’anomena “narcisisme de la diferència menor”. La idea bàsica és que, donat que les diferències entre els humans no són gran cosa, tenim necessitat de crear grups basats en diferències “mínimes” (un exemple magistral és el de l’experiment de Jane Elliot, on la diferència entre els grups es basa en el color dels ulls) com una forma d'autodefensa. Tot i que aquestes diferències son mínimes, les magnifiquem i considerem que suposen una diferència radical entre “nosaltres” i “ells”. Habitualment es genera tota una ideologia artificiosa que associa determinats comportaments a la “difèrencia menor” que ens separa (com en el cas de l’experiment – les persones d’ulls foscos són violentes, estúpides,…). Portat a l'extrem, a partir d’una “diferència menor” podem arribar a considerar que les persones que formen part de l’altre grup no tenen res a veure amb nosaltres. En açò rau la ironia del text d’Ignatieff que us vaig posar: les diferències arriben a exagerar-se tant que acabem pensant que no compartim res amb “ells”, ni tan sols la marca de tabac que fumem.
Continuem... i concloem…
Publica un comentari a l'entrada