“Era como si me devolvieran la juventud. Me daban otra oportunidad. Sentía que tenía algo que ofrecerles. En las SS encontré camaradería y una nueva fe en mí mismo, lo cual tenía más valor que el dinero”. Aquest testimoni d’un comandant de la SS a càrrec d’un camp d’extermini és sorprenentment semblant a les «redaccions» que els alumnes del professor Rainer escriuen explicant què els ha fet sentir l’Ona i que el mateix professor llig en l’escena final de la pel•lícula. Per si no ho teniu massa fresc, us he seleccionat un breu fragment d’aquesta escena:
Avui parlarem d’això, de finals. Del final de la pel•lícula i del final del blog. De la vida i de morts prematures. Afrontem un tema difícil: per què es suïcida Tim? Podem dir: “està desequilibrat”. Sí, es cert. Però potser caldria indagar en els orígens del seu desequilibri.
Per a entendre la mort de Tim, hem d’entendre d’on ve l’inusitat entusiasme amb què abraça l’Ona, hem d’entendre què li dóna l’Ona que no li dóna la vida. I també hem d’entendre una altra cosa: per què la vitalitat que sembla emanar de l’Ona és tan sols un miratge, una il•lusió en sentit estricte.
La meua proposta final és que reflexioneu sobre aquest final tràgic amb què la pel•lícula sacseja les nostres conviccions adormides. Per a fer-ho us plantege 3 preguntes. La idea és que cadascuna de vosaltres trie una pregunta. Per a evitar reiteracions, com ja hem fet alguna altra vegada, màxim 2 de vosaltres pot contestar la mateixa pregunta:
1) Comenteu aquesta breu afirmació: “Val més estar vinculat a la mentalitat més menyspreable que no pas estar sol”. Quina relació hi ha entre aquesta afirmació i el personatge de Tim? Esteu d’acord, en general, amb l’afirmació? Per què sí o per què no?
2) Quin tipus d’identitat rep Tim de l’Ona? Per què és perillosa? Quina relació hi ha entre aquest tipus d’identitat i el seu suïcidi?
3) Creieu que els problemes de Tim tenen un origen purament psicològic, o per contra, creieu que hi ha alguna cosa més? Si penseu que hi ha “alguna cosa més”, quin tipus de coses penseu que estan en l’arrel del desequilibri de Tim?
Abans d’acomiadar-nos, una última cosa. La pel•lícula de l’Ona ens ha permès parlar de moltes qüestions, però potser la fragmentació que ens ha imposat el format d’activitats independents ens pot deixar una impressió de trencaclosques a mig construir. Per això, m’agradaria que féreu un esforç final i intentareu condensar de forma ordenada les diferents reflexions que heu anat fent. Seria com un intent de recapitular i donar sentit als diferents temes que hem anat tractant, vinculant-los entre si i traient algunes conclusions. Us done algunes idees de com podríeu enfocar-ho:
Una manera de fer-ho seria a partir de preguntes d’aquests tipus: quins aspectes de la nostra forma de vida fan possible l’èxit d’un fenomen com el de l’Ona? En quin sentit aquest èxit és un fracàs? Com es podria evitar que una cosa així es tornara a repetir?
Una altra manera de plantejar-ho seria intentar respondre les preguntes que l’alumne de l’experiment original li va fer al seu professor (i que citàvem en l’entrada de presentació): “És possible que el règim nazi s’haguera sostingut sense el recolzament de la gent “normal” del carrer? Com podia gent que havia sigut veïna (o fins i tot amiga) de famílies jueves haver permès que se’ls endugueren sense una protesta? Una vegada acabada la guerra, com podia el poble alemany declarar-se ignorant de les massacres que s’havien dut a terme?”. La idea seria que, amb tot el que sabeu ara, intentàreu respondre a l’alumne, intentant explicar-li de quina manera les arrels de l’horror ens toquen a tots. Com combatir-les?
Es tracta només de suggerències, us done total llibertat per a enfocar-ho com millor us semble. Mireu si us done llibertat que ho plantejaré com un treball voluntari. És cert que, amb tot el que ja heu dit, ja tinc prou material per avaluar-vos. Però també és cert allò que diuen de “quan més sucre, més dolç”... Evidentment, valoraré especialment l’esforç d’aquelles de vosaltres que s’animen a coronar la seua participació al blog amb unes reflexions finals de recapitulació/conclusió. Ho deixe a la vostra elecció.
Sobre el format: word o semblant, mínim 1 plana, màxim 4 planes. Intenteu enviar-m’ho per correu electrònic abans del 15 de maig.
Ara sí, ací s’acaben les entrades del blog. Però deixem l’adéu definitiu per als comentaris!
14 comentaris:
Pregunta 2)
Quin tipus d’identitat rep Tim de l’Ona? Per què és perillosa? Quina relació hi ha entre aquest tipus d’identitat i el seu suïcidi?
-A mí parece que Tim es un tipo tan peligroso porque su identidad parece incontrolable.
Su manera de actuar, reaccionar o pensar me parece irracional y si una persona piensa en o hace cosas que son arriba del límite de nuestras normas se puede convertir en un peligro para todos. Un otro factor que caracteriza su peligrosidad es que nadie se da cuenta de lo que está pasando en su cabeza. Sólo en ocasiones como hemos visto en la película (Subir a una obra sin seguridad) se nota, que sus pensamientos o su concienia no está parecida con la de una persona que piensa „normal“, quiero decir, racional.
Este concepto también utilizaría para explicar su suicidio.
Supongo que para la gente „normal“, (no me gusta mucho usar esta palabra, porque no hay grupos normales o anormales) sería imposible realizar un suicidio porque no ven un porqué. Sin embargo,no puedo dejarlo así, porque también hay gente cotidiana que se suicida. Entonces hay que preguntarse porqué y las causas son siempre individuales en cada caso, con diferentes causas, pero con la misma „solución“.
En el caso de Tim creo que su entorno social , sus padres o amigos, su educación, todo esto influía a su manera de ser hasta que se ha convertido en una persona con una identidad incontrolable y peligrosa.
Pregunta 2
Quin tipus d’identitat rep Tim de l’Ona? Per què és perillosa? Quina relació hi ha entre aquest tipus d’identitat i el seu suïcidi?
Antes de la ola, Tim no tuvo ni una identidad. Estaba siempre solo y no tenía amigos, es decir, era un nada, pero en la ola se convirtió en alguien. De repente formaba parte de un grupo muy importante. Esto significaba para él la vida. Gracias a la ola consiguió una personalidad muy fuerte.
Es la primera vez que Tim se sentía integrado. Ellos lo han aceptado así como es y era la primera vez que se sentia libre y fuerte, así ganó autoestima. Para este grupo hubiera hecho todo . Ya no veía los límites (este es el motivo porqué es tan peligroso). Por eso los sobrepasó (como en la película cuando quería pintar el logo en la iglesia), se puede decir que perdió las relaciones a la realidad y pensaba que todo seguirá siempre así.
Cuando le dijeron que la Ola tiene que morir, dejó de funcionar su mente y disparó sin pensar a un compañero de la ola y finalmente se suicidó. Era una conducta emocional. Creo que sabía que perderá su personalidad y otra vez será un nada.
Perdó per la tardança, aquesta vegada m'he fet de rogar una mica perquè a banda de tenir un cap de setmana molt mogudet (ha sigut la festivitat de mig any de santa cecília i jo sóc músic) la setmana ha estat carregada de feina!
Jo he escollit la pregunta 1:
Comenteu aquesta breu afirmació: “Val més estar vinculat a la mentalitat més menyspreable que no pas estar sol”. Quina relació hi ha entre aquesta afirmació i el personatge de Tim? Esteu d’acord, en general, amb l’afirmació? Per què sí o per què no?
I ací teniu la meua resposta:
La relació que hi ha entre aquesta afirmació i Tim és clara: això és el que fa ell. Prefereix arrelar-se a una mentalitat de grup i ideologia molt pareguda a la de l’Alemanya nazi (per no dir la mateixa) a estar sol.
Pel que fa a l’afirmació, estic totalment en desacord, és més, em pareix de tenir molt poca personalitat seguir-la (que és el que li passa a Tim, però això ja seria ficar-me en el tema de la pregunta 2). Estic en desacord pel que ja he dit, perquè és de tenir molt poca personalitat seguir una mentalitat menyspreable per no estar sol. N’és cert que a ningú li agrada estar sol, però estic segura 100% que qualsevol persona amb dos dits de front, una personalitat ben assentada i unes idees ben clares mai es vincularia a una mentalitat que no pensara ell mateixa només pel simple fet de no estar sol.
La persona que no estiguera tan segura d’ella mateixa ja entrem en un gran conflicte, ja que la sensació de sentir-se en una solitud completa pot arribar a superar a eixes persones sense una personalitat ben marcada i en un cas extrem, pense que la gent en general sí que podria arribar a vincular-se a dita mentalitat.
Res més, ens llegim!
Míriam
Perdó també per la meua tardança, igual que Míriam, jo també sóc músic :P
1) Comenteu aquesta breu afirmació: “Val més estar vinculat a la mentalitat més menyspreable que no pas estar sol”. Quina relació hi ha entre aquesta afirmació i el personatge de Tim? Esteu d’acord, en general, amb l’afirmació? Per què sí o per què no?
Crec que l'afirmació equivaldria a: Val més fer tot el que faça la majoria, encara que a mi no m'agrade, que estar sol.
Açò és el que fa Tim a la pel·lícula. Ell s'uneix al grup de l'Ona perquè és el que fan tots els seus companys; i ell, per una vegada en la vida té l'oportunitat de ser part integrant d'alguna cosa, i no estar sol com d'habitual.
S'adona que unint-se guanya amics (siguen reals o no); és com un més, i açò li pesa molt més que la mateixa ideologia del grup, i de les possibles conseqüències negatives que puguen tenir les accions que fan. Ja que no reflexiona sobre aquests aspectes, pensa només en deixar de ser un "ningú".
Jo estic en desacord amb aquesta afirmació, perquè mai hauriem de fer res que no vulgueren, i que es poguera evitar. Abans d'unir-nos a una "mentalitat", hem de saber cert de que tracta i analitzar si ens agrada o no. Si la resposta és nagativa hauriem de tenir el suficient valor per evitar-la, encara que molta més gent s'unira a ella.
Però lamentablement pense que la majoria de vegades, ens falta aquest valor.
És fàcilment comprovable amb l'exemple de les modes. La majoria de la gent d'una societat segueix les mateixes modes (per exemple a l'hora de vestir), i crec que seria molt innocent pensar que ho fem perquè ens agrada. Quasi tots ho fan "perquè és el que fan tots", i no ens agrada sentir-nos estranys ni diferents; sobretot quan la nostra societat és molt discriminadora amb les persones que no segueixen els ideals dictats. I segons la meua opinió, ahí està el problema de tot.
Poc a poc, el final està més a prop… Aprofite per a comentar les respostes que heu donat a les dues primeres preguntes.
Stefanie: crec que aquesta vegada no has acabat d’afagar el fil de la pregunta. T’has centrat en la personalitat de Tim però, si te n’adones, la pregunta anava en una altra direcció: es tractava de reflexionar sobre la identitat que l’Ona li dóna a Tim, no sobre el perfil psicològic de Tim – són dues coses diferents…
Elena: tu, en canvi, ho has agafat al vol; la teua resposta està molt bé. Com tu dius, el gran perill d’aquest tipus d’identitats és que funcionen segons la màxima del “tot o res”: per a Tim el final de l’Ona suposa la pèrdua d’una identitat que abans no tenia i a la que ja no se sent capaç de renunciar. Aquest tipus d’identitats “tancades” i “excloents” són perilloses en aquest sentit per als mateixos "portadors": a banda de fer mal als altres, se l’acaben fent a ells mateixos. El més recomanable, per tant, és fugir de tota identitat que ens absorbisca totalment. “En la varietat està el gust” i, en la multiplicitat de les identitats, la salut…
Míriam: crec que la teua intuïcio és correcta, tan sols afegiria una puntualització. Afirmes que “estic segura 100% que qualsevol persona amb dos dits de front, una personalitat ben assentada i unes idees ben clares mai es vincularia a una mentalitat que no pensara ell mateixa només pel simple fet de no estar sol”. Cosa que és certa però, jo diria que probablement una persona que tinga una personalitat ben assentada és difícil que estiga sola i, per tant, que se li presente aquest problema…
Alba: fas un enllaç interessant entre dos conceptes: reflexió i valor. Sovint pensem que la reflexió per si mateixa és suficient per actuar bé i atribuïm les maldats a la ignorància o a la passió del moment. Però com tu dius molt bé, la major part de les vegades, el problema no és tant que no reflexionem adequadament quan actuem, sinó que ens falta valor per a dur a terme el que sabem que hauríem de fer. Aquesta idea té moltes implicacions sobre el tipus d’educació que ens hauríen de donar i que hauríem de donar… Penseu-ho.
Lídia i Rosa: no m’he oblidat de vosaltres. Vinga, una mica de “valor” per a comentar! :) Que només falta la vostra aportació per tancar la paradeta!
Aprofite per encoratjar-vos a totes a que feu el xicotet esforç del treballet final, us ajudarà a assentar el cúmul d’idees que han anat desfilant per ací i, de pas, a millorar una mica la vostra nota… :)
Recordeu que m’ho heu d’enviar com a molt tard el 15 de maig! Sigueu creatives!
La pregunta 3 aleshores queda en mans de Rosa i meua jaja, anem a veure que traguem de “alguna cosa més”:
3) Creieu que els problemes de Tim tenen un origen purament psicològic, o per contra, creieu que hi ha alguna cosa més? Si penseu que hi ha “alguna cosa més”, quin tipus de coses penseu que estan en l’arrel del desequilibri de Tim?
En primer lloc, al meu parer el suïcidi de Tim ha sigut causat per un cúmul de moltes coses, no sols l’Ona l’ha portat a eixa situació, ja que, sinó tots els membres relativament hagueren acabat així.
Tim no passa per un bon tram de la seua vida: ni es troba satisfet amb ell mateix, ni per conseqüència amb la seva vida, la odia, fins que ha arribat l’Ona. I amb aquest “canvi o nova expectativa” que li ha baixat del cel, la personalitat de Tim queda trastocada fortament. Eixe reconeixement social que tant necessita li es concedit amb l’Ona, la realitat deixa de ser tan crua, tot sembla “anar sobre rodes dins l’Ona”.
Allò que diferència a Tim de la resta de membres dins l’Ona és la força amb que s’ha amarrat al moviment, és a dir, per a tots ha sigut molt important però per a ell és molt més que un forma entretinguda de passar el temps.
Tim, amb l’Ona se sent com mai ho ha fet, es creu especial per a la resta de membres inclòs el professor, se sent útil, se sent satisfet amb el que fa... etc, coses que, no pot deixar-les passar.
Tim és pur desequilibri degut a moltes coses com la seva feble personalitat, les desarrelades relacions tant socials com familiars, la incapacitat de reconèixer-se purament com a “individu”... la insatisfacció en tots els àmbits que la manca de criteris propis no el deixen observar la vida des d’una altra perspectiva que eixa.
Com ja he dit, un cúmul de moltes coses que, al afegir la sobtada fi de l’Ona, la personalitat de Tim no deixa trobar cap fuita diferent a la de rendir-se, acabar absolutament amb tota la infelicitat que amb l’Ona ha arribat a un nivell màxim.
L’Ona va ser una sorprenent iniciativa amb la qual Tim va trobar-se amb ell mateix, però, que al acabar-se sense més, l’ha portat a la misèria més pura mai arribada. L’única cosa per la qual lluitar, se li esfuma de seguida i ell no es veu capaç de suportar-ho. El suïcidi és finalment la forma de “venjar-se de tot”, (tot i que semble al•lucinant), és la manera absoluta de rebutjar la realitat que no suporta, o en aquest cas, no suportarà (ja que ni siquiera ha provat d’estar sense l’Ona).
Espere haver-me explicat i haver entès, almenys un poc, això de “alguna cosa més”.
Bon diumenge!
Ja perfí conteste, i perdó per la tardança ,la veritat m'havia oblidat un poc del tema , ja que no he tingut molt de temps per entrar-hi i pel que veig ens han deixat a Lídia i mi una pregunta que per lo vist no s'ha decantat molta gent, espere que no siga per la dificultat ....
Pense que allò que va impulsar a Tim a fer aquell final tan tràgic , va ser tot un cúmul de factors , un cúmul que es va desplomar quan el pilar que l'aguantava va caure , la Ola, i amb això tot el que per a ell donava sentit a la seua vida i feia que no caiguera en la desesperació d'una vida monòtona , incompresa i buida .
Tim , no tenia un bon ambient familiar , vivia immers en un món que no era els seu , a més no tenia quasi amistats , ni gent amb la qual compartir desgràcies ni alegries ,per lo tant es sentia desplassat i incomprés de la societat , i necessitava alguna cosa que fer-ha obrir-li les esperances d'esforçar-se per alguna cosa més que no fora traure bones notes i fer feliços als pares ( que ni tan sols el comprenien ) .
Aquella cosa va ser la Ola , amb ella es sentia FELIÇ, felicitat que no tenia abans , segur , capaç de lluitar contra tots i contra qualsevol cosa ,perfí sabia que el seu món estava ubicat en la Ola , i que viuria íntegrament per a ella , la gent el respectava , ( millor dit tots es respectaven per ser-ho ).
Per tant al desplomar-se aquella vida en la qual és sentia integrat , la seua vida es va desplomar amb ell , tenia dos opcions , deixar-ho córrer i seguir amb eixa vida que no l'omplia o morir amb la Ola .
En conclusió per si no se m' ha quedat ben explicat , pense que Tim en principi , té circumstàncies familiars i socials que fan que mentalment no siga tan estable com els altres, tot i que el motiu del seu suïcidi no crec que fora sols per la seua inestabilitat ( tot i que al ser una persona més inestable va dur a que ho fer-ha ) sinó també , perquè ell havia trobat el seu lloc i es sentia important dins una societat que fins aleshores l'ignorava .Per aquest motiu com que va ser un dels que més empeny va posar en la Ola i per la qual cosa més es va recentir del seu final , tant va ser així que al finalitzar el seu món , ja no hi havia més món per a ell .
Vale. Los siento por haberme equivocado. Entonces ,si hablamos de la identidad que da la ola a Tim, acabaría igual que Elena.
Bueno....intento enviar hoy el trabajo.
Saludos
Disculpeu el meu silenci de tres dies, però aquest mes de maig m’està resultant una mica complicat.
Ara sí, ja ha arribat el moment de posar-li els crèdits finals al blog… L’última cosa abans de despedir-nos, comentar breument les aportacions de Lídia i Rosa. Les dues heu dit coses pertinents per explicar l’origen del desequilibri de Tim. Potser només he trobat en falta que intentàreu posar en relació les circumstàncies de Tim amb l’estil de vida de les societats actuals però, en general, crec que heu donat bones respostes (especialment Rosa. Lídia, crec que t’ha faltat estructurar una mica més la teua reflexió).
Tan sols em queda agrair-vos la vostra participació, que ha aconseguit que aquest blog estiguera realment viu. Espere que l’experiència us haja resultat tant interessant a vosaltres com a mi. Només amb que us haja servit per a contemplar el cine i la filosofia amb una altra mirada i que us haja obert els ulls a alguns problemes que formen part de la vida mateixa, em done per satisfet. Malgrat que quan acabeu l’institut no torneu a llegir un llibre de filosofia, intenteu no perdre mai la perspectiva crítica sobre les coses i la capacitat de fer-vos preguntes. Si continueu fent preguntes, la filosofia continuarà viva en vosaltres. I, sobretot, lluiteu contra l’Eichmann que tots portem endins. No és una lluita fàcil, us ho assegure per experiència pròpia.
Si voleu acomiadar-vos, podeu fer-ho lliurement al blog, és vostre (si ho feu, us agraïria que comentàreu quina activitat us ha sorprès/interessat/agradat més. M’interessa saber-ho…).
Res més. La veu s’apaga, les llums s’encenen i tots eixim una mica atordits després de l’espectacle. Hem mirat a l’home i la major part del temps ens hem dit a nosaltres mateixos, «jo no vull ser com ell». A veure si és veritat. Adéu!
Jordi, pense que les gràcies hauríem de donar-te-les nosaltres a tu. Com t'he posat en el treball, pensa que sense tu, aquest treball tampoc hagués pogut ser possible i per això (i pense que parle en nom de totes) et done les gràcies.
Pense que, sense adonar-nos-en, la filosofia sempre està viva dintre d'una persona, és una cosa inevitable, però almenys, gràcies a aquest blog, tenim unes altres visiones de les ideologia, obediència, etc.
Ja que has demanat una opinió, per a mi l'entrada més interessant ha sigut la de l'experiment de Milgram. Em va copsar tant que va ser tot un plaer contestar a les preguntes propostes.
Res més, em despedisc, que es fa tart i encara em queda feina per fer i demà tinc examen!
Fins sempre,
Míriam.
Hola a todos!!!!!
Miriam tiene toda la razón. De que te tenemos que dar a ti las grácias. Al principio pensé que sólo lo voy a hacer porque quiero subir la nota, pero siempre que íbamos avanzando siempre me gustaba más. Al final me he metido casi todos los días en el blog para leer lo que habeis escrito (aunque yo no escribí nada).
La actividad que más me ha parecido interesante es la del experimento de Jane Elliot, porque al principio nunca pensé que niños tan pequeños pueden comportarse como unos adolescentes o mayores, en el tema de las diferencias...
Finalmente he aprendido mucho gracias a este blog y antes nunca me he preguntado sobre algo o pensado sobre el obedecer, la idología...
Doncs fins ací arriba el blog...
Donar-vos les gràcies a totes per les vostres participacions, i a Jordi per adentrar-nos discretament a la filosofia, donar-li unaltra cara i fer-la necessària.
La entrada que més em va copsar i en la qual més vaig disfrutar va ser en "la de Pasqua": “¡Oh Capitán, mi Capitán!”
Capítol 2.- Eichmann o el gerent eficient,
Truman o el guardià global,
pel fet de trobar tanta relació en unes poques paraules que primerament no tenen res a veure.
Cuideu-vos!
Lidia
La veritat és que si , tots junts hem fet que aquest blog vaja endavant, però indiscutiblement , ha sigut gràcies a tu Jordi.
No m'imaginava que d'una pel.lícula és poguera traure tan de suc, ara ja hem mire les pel.lícules des d'una altra perspectiva .
Pense que ha sigut una oportunitat única , de la qual he disfrutat molt.
Gràcies per tot .
Estoy de acuerdo con todos!! Me ha gustado muchísimo este blog y me he divertido un montón.
Además tengo que decir una cosa a tí, Jordi, en la cual siempre estaba pensando...quiero que sepas que tengo muchísimo respeto de tu saber! Es impresionante. Y los otros igual! Como ya he dicho, me he divertido mucho y me encantaría hacer lo mismo el proximo curso. Por cierto, os habéis dado cuenta de que solo han participado chicas en este blog (excepto de Jordi)?! Sobre esto también se podría reflexionar!! xD
Venga, un adiós a todos y sobre todo os deseo buenísimas vacaciones de verano!!! ^^
Xau
Stefanie
Publica un comentari a l'entrada