“Hemos adquirido la dulce costumbre de considerar el imperio que hemos dejado atrás, el tercer Reich, como un hecho único, errático, como algo atípico en nuestra época o en nuestro mundo occidental. Pero este hábito, evidentemente, no sirve como argumento, esta actitud no es más que una forma de cerrar los ojos.”

GÜNTHER ANDERS, Nosotros, los hijos de
Eichmann

diumenge, 14 de febrer del 2010

Sobre preguntes perdudes i experiments retrobats

Sovint pensem que les dictadures que Europa va patir al segle xx són cosa del passat. Que hem aprés la lliçó. Que una vegada s’ha instaurat una democràcia, ja no són possibles passos enrere. I quan parlem de l’ascens del nazisme alemany als anys 30 del segle passat, solem evitar les al·lusions a la responsabilitat de la gent del carrer en aquest procés. Una explicació còmoda és aquella que atribueix el triomf del totalitarisme a l’astúcia d’un grup de fanàtics. Una elit radical que, una vegada aconseguit el poder, l’hauria mantingut a cops de força i de por. D’altres fins i tot reforcen aquesta justificació amb explicacions econòmiques.

Però preguntes incòmodes continuen suspeses en l’aire. Com podia gent que havia sigut veïna (o fins i tot amiga) de famílies jueves haver permès que se’ls endugueren sense una protesta? És possible que el règim nazi s’haguera sostingut sense el recolzament de la gent “normal” del carrer? Una vegada acabada la guerra, com podia el poble alemany declarar-se ignorant de les massacres que s’havien dut a terme?

Totes aquestes preguntes les va fer un estudiant d’un institut de California al seu professor d’història a 1967, quan aquest estava explicant el tema del nazisme i de la Segona Guerra Mundial. Aquest professor no va trobar una resposta immediata. Però, com que encara estava a meïtat de curs i portava el temari prou avançat, va decidir prendre’s una setmana per explorar aquestes qüestions amb els seus alumnes. Tanmateix, no ho faria de manera teòrica, sinó pràctica: els proposaria un exercici de treball en grup per tal d’aprofundir en les peculiaritats de la vida a l’Alemanya nazi.

Doncs bé, contra tot pronòstic, els alumnes van començar a participar d’una manera sorprenentment activa. La cosa va arribar fins a tal punt que, allò que en principi era un simple exercici pedagògic, va esdevenir un autèntic moviment organitzat amb el nom de “La Tercera Ona”. Esglaiat, el professor va haver de parar l’exercici perquè començava a descontrolar-se.

Aquest professor es cridava Ron Jones. El seu exercici d’institut es va convertir en un experiment psicològic molt influent que fins i tot avui dia continua fent parlar. I d’això parlarem precisament ací, de l’experiment de “La Tercera Ona”. Però ho farem a partir d’una adaptació cinematogràfica recent: La Ola (2008). La pel·lícula trasllada l’experiment original a un institut alemany actual però, malgrat algunes diferències, és prou fidel al que va passar a l’institut nord-americà anys enrere.

El primer que heu de fer és veure la pel·lícula (parleu amb el vostre professor/a, seria ideal que la puguéreu veure junts/juntes). Una vegada fet açò, començarem amb algunes qüestions generals sobre la pel·lícula. Posteriorment, anirem aprofundint en aspectes més concrets que ens permetran parlar de temes força interessants: totalitarisme i llibertat, obediència i rebel·lió, líders i masses, grups i individus, soledat i sentiment de pertinença, avorriment i entusiasme,…

Si teniu qualsevol dubte podeu enviar-me un e-mail a jorangar@alumni.uv.es. Com que sou alumnes de dos instituts diferents, m'agradaria que al llarg d'aquesta setmana anareu presentant-se a través del blog. Així podríeu anar comentant-me també si heu quedat amb el vostre professor/a per a veure la pel·lícula o si finalment la veieu individualment.

Espere que tingueu tantes ganes de començar com jo...

Gaudiu de la pel·lícula!

27 comentaris:

Míriam ha dit...

Em tira un poc enrere ser la primera en comentar, però per algú s'ha de començar. Jo sóc Míriam i sóc de l'IES Gata.
Hui hem tingut la reunió introductòria (per calificar-la d'alguna manera) amb el professor (Pablo) i ens ha comentat que hem de veure la pel·lícula quan abans millor, així que supose que la mirarem la setmana que ve, però el que no crec és si ho farem els dos instituts junts o per separat. Nosaltres (Lidia, Rosa, Alba i jo) supose que sí que la mirarem juntes.
Ganes en tinc moltes, aquest projecte em sembla molt interessant si ho fem i participem en ell per interés i per ganes d'aprendre d'una manera diferent.
Res més per dir, de moment.

Jordi ha dit...

Benvinguda, Miriam! Tens l'honor d'estrenar el blog, agraïsc que t'hages atrevit a trencar el gel dels 0 comentaris.
La filosofia té molt a veure amb això d'atrevir-se...

Jo també espere que aquesta experiència ens servisca a tots per aprendre altres maneres d'aprendre, jo el primer.

Sobre la pel·lícula, efectivament Pablo m'ha confirmat que, si no passa res, la veureu la setmana que vé. Espere que us agrade.

Alba, Lidia i Rosa: no penseu que el comentari de Miriam val com a representació de l'IES de Gata, animeu-se a presentar-vos al blog!

Alba ha dit...

Hola!
Jo sóc Alba, i també sóc de l'IES Gata.
Amb el que has comentat dalt tinc moltes ganes de veure la pel·lícula, i com ha dit Míriam, supose que la veurem la setmana que ve, però pense que no és possible que la mirem els dos instituts junts...
Aquest projecte em pareix una forma molt original de reflexionar i debatre temes filosòfics.
Estic desitjant començar!

Rosa ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Rosa ha dit...

Ja, per fi em presente . No he pogut fer-ho abans ja que com comprendràs el temps i sobretot la ment d'un adolescent està un poc ocupada ...
Jo soc Rosa i com Míriam soc de l'IES Gata.
La veritat m'identifique amb l' alumne de la pel.lícula ,que has esmentat en la introducció i que el proper dilluns podrem veure amb Pablo , ja que jo també m'he plantejat moltes vegades aquest tipus de qüestions, per lo tant tractar sobre el totalitarisme que es va viure en l'època de l'Alemanya nazi com a exemple e introducció al tema ,em fa agafar-me aquest treball amb més ganes i il·lusió debatent i qüestionant aquest tema.
Espere poder gaudir i aprendre tot el possible d'una manera diferent mitjançant la discussió i la reflexió.

Ganes hi ha , temps espere que també i temari també així que mans a l'obra.

Jordi ha dit...

Alba i Rosa: gràcies pels vostres comentaris entusiastes, espere estar a l'altura de les vostres expectatives.

A veure si les alumnes de Dènia van animant-se també i van presentant-se pel blog. De moment, Gata 3 - Dènia 0... :)

Només una clarificació al comentari de Rosa, més que res perquè no es desorienteu quan veieu la pel·lícula: les preguntes de l'alumne que cite a la introducció són les preguntes que va fer l'alumne de l'experiment original, a 1967 (preguntes que van motivar l'experiment). La pel·lícula canvia el plantejament de partida, com ja veureu, entre d'altres coses per estar ambientada a un institut alemany - sembla que el director no va voler tractar directament el tema del nazisme com a motiu d'inici de l'experiment, amb la intenció de que el problema quedara obert a qualsevol temps i lloc.

No adelante més coses, que jo em pose a escriure i acabaré destripant-vos el final... ja ho veureu a la pel·lícula!

Rosa ha dit...

Ho senc, crec que se m'en va anar un poc el cap. Em vaig emocionar escrivint i vaig mesclar idees. Igualment és un tema força interesant del qual espere poder gaudir .

Valeria ha dit...

Hola¡ Soy Valeria y estudio en el IES Historiador Chabas de Denia...por lo que veo soy la primera de Denia en comentar, espero
que mis compañeros se animen y se presenten ellos tambien.
Pues no se que decir...me apunte ha este proyecto por que me parecia interesante eso de trabajar con estudiantes de otro instituto y una buena forma de subir nota, como voy un poco floja en filosofia...
En fin, cuando mi profesor {Ricard} nos dijo que para este proyecto teniamos que ver la pelicula de La Ola casi me entra un ataque de risa, hace cosa de mes y medio la vimos en la asignatura de Castellano y el año pasado tambien la vi en clase.
Pues por ahora eso es todo, por cierto, perdon por comentar en castellano pero es que mi valenciano es terrible...
Un saludo¡¡

Jordi ha dit...

Benvinguda, Valeria!

No hi ha cap problema en que escrigues en castellà, estic segur que totes t'entendrem a la perfecció (utilitze el gènere femení perquè en aquest blog les dones sou majoria aixafadora...).

Sembla que podràs donar lliçons a les teves companyes sobre la pel·lícula! De tota manera no sé quin tractament li haureu donat en altres assignatures, espere que la perspectiva filosòfica resulte una novetat per a tu.

Bé, a veure si les teves companyes s'animen a presentar-se... Encara hi esteu a temps!!!

Silvia ha dit...

¡Hola! la verdad es que antes había posteado en valenciano pero no se por que e me ha perdido el comentario y bueno... ya que me cuesta menos en castellano voy a seguir los pasos de Valeria, pero la próxima vez responderé en valenciano, lo prometo.

Yo me llamo Silvia y también soy del IES Historiador Chabás y la verdad es que no dudé en apuntarme a esto en cuanto nuestro profesor lo mencionó, y por eso estoy aquí.

Queda decir que yo también he visto la pelicula, cosa de unas tres veces, aunque espero que la parte filosofica de ésta me sorprenda, cosa que seguramente hará.

Y saludos a todos.

Lidia ha dit...

Hola! Jo sóc Lidia, la que faltava de l'IES Gata de Gorgos. Perdó pel retard, tot i que encara no estem totes ací no?
Com ja han dit les meues companyes, tinc i tenim molt d'interès en aquest projecte, em pareix molt interessant i em sembla que a través de la pel•lícula i les interpretacions de tots podrem aprendre moltes coses!

Jordi ha dit...

Benvingudes, Silvia i Lídia!

Silvia, sembla que les alumnes de Dènia esteu molt posades en la pel•lícula, potser hauré de pujar el nivell... És broma, partirem de zero - per a les que no l'hageu vist, amb un visionat és suficient.

Lídia, t'has fet de rogar però m'alegra que finalment t'hages decidit a presentar-te. Amb tu ja tenim el grup de Gata al complet, només ens falten algunes alumnes de Dènia. Espere que vagen animant-se a presentar-se entre hui i demà, m'agradaria començar les activitats aquesta setmana, tenim moltes coses de què parlar!

Reyes ha dit...

Hola, me llamo Reyes. Soy del IES Historiador Chabás y cuando el profesor anunció esta actividad no dudé en apuntarme. Aún no se muy bien como funciona pero seguro que aprendo rápido.
Yo tambien he visto la pelicula pero solo una vez. Un saludo a todos!

Jordi ha dit...

Hola, Reyes!

Estigues tranquil·la, ja veuràs com funciona la cosa sobre la marxa. La idea és fer una activitat a través del blog cada setmana, ja siga directament relacionada amb la pel·lícula o amb les qüestions que aquesta obre.

Ja queda menys per a començar!

Míriam ha dit...

Jordi! Ja tenim notícies sobre quan miràrem la pel·lícula.
El divendres la mirarem Lídia i jo juntes, perquè degut que a Pablo se li ha liat la setmana i nosaltres estem un poc saturades d'exàmens no ens podem reunir més gent.
Vam quedar així, i Rosa i Alba la miraran a casa per internet, així que només queda que es presenten les que queden de Dènia i comencem! :)

Elena ha dit...

Hola! me llamo Elena. Soy del IES Historiador Chabàs.
Al principio dudé un poco en apuntarme a esto porque tenia miedo de que sea demasiado complicado para mi (el problema es que no soy una gran filósofa como mi amiga Steffi). Lo siento mucho por no escribir en valenciano, es que me cuesta.
Saludos a todos!

Jordi ha dit...

Míriam, això sona molt bé! Entenc perfectament les dificultats que esteu tenint, recorde vagament la vida d'institut (sembla quasi una vida anterior) i sí que era complicada, sí. Si aconseguiu veure la pel·lícula aquest cap de setmana, podrem començar el dilluns amb una mica de sort.

Elena, benvinguda al blog! Que sàpigues que la teva presentació ha resultat providencial: resulta que l'adreça que em van donar de la teva amiga Stefanie té algun problema. Si pugueres parlar amb ella i dir-li que m'escriga un correu (jorangar@alumni.uv.es), t'ho agraïria. Si m'envia la seva adreça, li puc enviar un correu donant-li accés per a publicar comentaris.

I que no et preocupe l'aparent dificultat de la filosofia! Estic segur que quan arribem al final del blog seràs una filosòfa tan competent com la teva amiga Steffi!

P.D. Elena, tu també has vist la pel·lícula com les teves companyes?

Unknown ha dit...

Hola a todos!
Yo soy la gran filósofa Stefanie!! Bueno...Elena ha exagerado un poquito!! ;) Espero que ahora no esperéis demasiado de mí!!! Yo voy también al IES Historiador Chabás, igual que mis compañeros Silvia, Reyes, Elena, Valeria y las otras que (ojalá!) nos acompañaran.
Yo no dudé mucho en apuntarme aquí, porque a mí me gusta saber y aprender TODO, aunque a veces se me pone un poco difícil ;P...lo que más me gusta de la filosofía es la lógica. El problema es que a veces no sé expresarme muy bien porque soy extranjera y vivo aquí en España desde hace 2 años. Pero lo estoy intentando. :)
Vale, creo que ya he contado suficiente, no?
Saludos a todos!!!

Jordi ha dit...

Benvinguda, Stefanie!

Veig que no sols ets filòsofa, sinó que a més a més ets de la línia dura! Això de la lògica no m’ho esperava… M’alegra que tingues tant d’interés per aprendre, això no s’ha de perdre: és un bé que ningú et podrà llevar mai. Pel tema de l’idioma, no et preocupes, faré el que puga per ajudar-te. Si tens qualsevol problema de comprensió, no dubtes em demanar aclaracions – estem per a això.

Aprofite per a fer un breu recompte de les que ja formeu part del blog. Per ordre d’aparició: Míriam, Alba, Rosa, Valeria, Silvia, Lídia, Reyes, Elena i Stefanie. De l’IES Historiador Chabás ens falten Lucia (ja li he enviat un correu animant-la a participar, espere que es deixe caure per ací), Sabrina i Mira. El cas de Sabrina i Mira és especial, sembla que no han anat a classe últimament per problemes de salut. De fet, tinc totes les vostres adreces de correu a excepció de les seues. Si les conegueu i veieu que tornen a classe, agraïria que els diguéreu que m’envien un correu. Encara que comencen mes tard, estic segur que podran integrar-se al blog – faré tot el que puga perquè així siga. Quantes més veus siguem, més interessant serà la conversa!

Res més per dir, de moment. Si no passa res, comencem dilluns!

Bon cap de setmana!

Lidia ha dit...

Hola Jordi!
Ací estem Lídia i jo que acabem de veure la pel·lícula, ens hem quedat de pedra. És increiblement al·lucinant com succeixen les escenes, no te n'esperes de moltes i el final és aterridor. Estem desitjant veure per on comencen les preguntes, és una pel·lícula de la que es pot treure molt de suc.
Avisem, la setmana que ve tenim 8 exàmens, però de segur que serà impossible resistir-se a comentar qualsevol tipus de qüestió.
Bon cap de setmana!

Lídia i Míriam.

Unknown ha dit...

Buen fin de semana a todos!
Gracias para ofrecerme tu ayuda, Jordi...quiero empezar ya! ^^
Hasta lunes!

Jordi ha dit...

8 exàmens? Això vos passa molt sovint? 8 exàmens?

Espere que tingueu algun moment de desintoxicació per a poder entrar al blog i comentar... Agafeu-s'ho com una manera d'afluixar la pressió. Estic impacient per llegir els vostres comentaris.

A més a més, aquesta setmana serà una activitat introductòria, que (crec) no vos llevarà massa temps.

Ànim amb la matraca examinadora!

Mira ha dit...

Hola a todos!!! =) Soy Mira Pesheva del instituto Historiador Chabás de Dénia. No soy una gran filósofa pero tengo ganas de aprender =). Bueno, ya he visto la película"La ola" y estoy esperando a ver que es lo que tengo que hacer. Bueno, pues..hasta la próxima!!! =)

Jordi ha dit...

Hola, Mira!

Arribes just a temps! Estigues atenta, que comencem hui.

Sabri ha dit...

Hola,
Me llamo Sabrina y tambien voy al IES Historiador Chabas de Denia, al bachillerato artístico.
Escribo en castellano ya que me es más fácil expresarme.
Creo que soy la última en presentarme porque no he podido conectarme antes, lo siento!
Y bueno, en cuanto a la Filosofía tengo que decir que (antes de tenerla como asignatura) me la había imaginado más aburrida pero la verdad es que me está interesando mucho lo que estamos dando en clase y tengo mucha curiosidad de ver lo que haremos aqui.
Saludos,
Sabri

Alba ha dit...

Holaa!
Aquest cap de setaman vaig poder veure la pel·lícula, i la veritat m'ha semblat al·lucinant!!
M'esperava que estaria molt xula, perquè el tema em pareixia molt interessant...però ha estat encara millor del que em pensava!
Crec que hi ha moltes coses sobre les quals es pot reflexionar. Espere impacient que comencem a debatre!

Jordi ha dit...

Benvinguda al blog, Sabri!

Avorrida la filosofia? D'això res! Espere que aquest blog acabe de llevar-te eixe prejudici que tenies... Encara arribes a temps, acabem de començar amb les activitats. Llig l'entrada d'ahir i anima't a participar amb les teues companyes.

Alba: m'alegra que t'haja agradat la pel·lícula, a mi també em va sorprendre en el seu moment. Si estàs impacient per començar a debatre, ja pots començar a fer-ho, el torn de les vostres opinions ja està obert en la nova entrada!